BIODIVERSITAT

SALAMANDRA I TÒTIL

Alguns amfibis de la Pobla de Carivenys

 

A les basses del voltant de la Pobla hi crien diverses espècies d'amfibis. La més abundant és el gripau corredor, que aprofita els bassals més temporers, fins i tot rodades de tractor que s'omplen d'aigua amb les pluges de la primavera o la tardor. També són freqüents els tòtils, les granotetes de punts, les reinetes que fins i tot arriben a criar a les piscines i basses de rec i les salamandres que ho fan en petits tolls i rieres a zones més ombrívoles. Us deixem algunes fotos de mostre d'algunes d'aquestes espècies.

Juvenils de salamandra i tòtil trobats sota la mateixa pedra al costat de la bassa on s'han desenvolupat com a larves.

ELS XOTS

Els nous veïns de la Pobla de Carivenys

 

Fa dos anys es va posar una caixaniu per xots a la Pobla. El primer any no va ser utilitzada, però enguany una parella ha decidit criar-hi. Ja a la primavera se sentien els adults com cantaven des de l'arbre en qüestió i era evident que l'ocuparien. 

 

El xot és el més petit dels mussols que viuen a Catalunya. Es tracta d'un ocell migrador que cada hivern marxa cap a l'Àfrica, més al sud del desert del Sàhara, i cada primavera torna a criar al nostre país. És un extraordinari aliat dels pagesos com tots els altres rampinyaires nocturns, doncs consumeix una gran quantitat d'insectes, ratolins i talpons, especialment quan ha d'alimentar als seus polls. El seu cant es deixa notar les nits de primavera i estiu i és molt característic, tot i que es pot arribar a confondre amb el d'un altre habitant de la Pobla, el tòtil. Acostuma a ser de color de fons cendrós, encara que també poden ser marrons, amb taques fosques a modus de ratlles irregulars que el fan molt semblant a l'escorça dels arbres amb les seves rugositats i que ajuden a fer-lo passar inadvertit quan romanen a les branques dels arbres dormint. Per afavorir-ho encara més, les "orelles" o plomalls dels costat del cap serveixen per trencar la forma arrodonida del cap i donar-li més aparença de branca al seu cos. Té uns ulls d'un bonic color daurat. No sobrepassa els 100 grams de pes i els 20 cm de longitud total, amb no més de 50 cm de punta a punta de les ales.

Fa niu principalment als forats naturals dels arbres o als antics caus de picots. Donat que la majoria dels arbres als nostres boscos són joves, no tenen forats. Tant els xots com molts altres ocells, com les mallerengues, que fan servir aquestes cavitats per criar es troben amb problemes per trobar-hi lloc per fer niu. Si tenim en compte que es tracta d'insectívors molt voraços faríem bé en facilitar-los llocs de nidificació per controlar plagues.

Dos pollets van poder completar el seu desenvolupament i van ser anellats per un especialista en aquestes aus.